Beverly Sills

, de nom real Belle Silverman, va ser una cantant d'òpera americana de gran popularitat entre els anys 50 i 70.

Estudià amb Estelle Liebling, debutant als disset anys en el rol de Micaela de l'òpera de Georges Bizet ''Carmen''. El 1955 entrà a formar part de la «New York City Opera». Tot i cantar un ampli repertori d'autors com Handel, Mozart o Verdi, va ser reconeguda per les seves interpretacions de soprano de coloratura tant en directe com en nombroses gravacions. Se l'associa principalment amb les interpretacions d'òperes de Gaetano Donizetti com ''Lucia di Lammermoor'' o ''La Fille du régiment''. Va cantar principalment als Estats Units, però obtingué també èxits destacats a la Scala de Milà (1969) o a Londres (1970).

Després de retirar-se de la interpretació el 1980 va ocupar uns quants càrrecs directius en institucions culturals estatunidenques. Va ser directora general de la New York City Opera; el 1994 va ser nomenada presidenta del consell d'administració del Lincoln Center i el 2002 de la Metropolitan Opera. També va tenir un paper destacat en el camp de la beneficència, per a la detecció i tractament de les malalties congènites.

Tot i que va cantar un repertori des de Händel i Mozart fins a Puccini, Massenet i Verdi, va ser especialment coneguda per les seves interpretacions en papers de soprano en òpera en directe i enregistraments. Sills es va associar en gran part amb les òperes de Donizetti, de les quals va interpretar i enregistrar molts papers. Els seus papers característics inclouen el paper principal a ''Lucia di Lammermoor'' de Donizetti, el paper principal a ''Manon'' de Massenet, Marie a ''La Fille du régiment'' de Donizetti, les tres heroïnes a ''Les Contes d'Hoffmann'' d’Offenbach, Rosina a ''Il barbiere di Siviglia'' de Rossini., Violetta a ''La traviata'' de Verdi, i sobretot Elisabetta a ''Roberto Devereux'' de Donizetti.

''El New York Times'' va assenyalar,}}NPR va dir que la seva veu era «capaç de fer girar una línia de legato aparentment interminable, o esclatar amb perfecció cristal·lina en onades de flors enlluernadores i notes agudes emocionants».

Després de retirar-se del cant el 1980, es va convertir en la directora general de l'Òpera de Nova York. El 1994, es va convertir en la presidenta del Lincoln Center i després, el 2002, de la Metropolitan Opera, deixant el càrrec el 2005. Sills va prestar la seva celebritat per continuar la seva tasca benèfica per a la prevenció i el tractament dels defectes de naixement. Proporcionat per Wikipedia