Maxime Rodinson

Maxime Rodinson (París, 26 de gener de 1915 - Marsella, 23 de maig de 2004) fou un historiador, lingüista i sociòleg, expert en el món àrab i l'islam. Lingüista, especialista en una trentena de llengües i dialectes i autor d'una extensa obra d'assaig, Maxime Rodinson va ser un orientalista referència, a més d'un activista compromès, sobretot amb la causa palestina.

Nascut el 1915 en París, en una família treballadora jueva, de pare belarús i mare polonesa, Rodinson començà la seva formació com a autodidacta i finalment es doctorà en Lletres a l'Escola de Llengües Orientals i a l''École Practique des Hautes Études'' França. Fou deixeble de Marcel Cohen, s'especialitzà en llengües semítiques i etíops. El 1937 es va casar, entrà al Partit Comunista i es va incorporar com a becari al ''Centre Nationale de la Recherche Scientifique'', on començà les seves investigacions.

Entre 1940 i 1947 visqué al Líban; durant un any a Saïda com a professor; després a Beirut, com a redactor i bibliotecari de la ''Mission Archéologique'' permanent francesa. També feu classes a l''École Supérieure des Lettres'' de la capital libanesa. Durant la segona guerra mundial els seus pares moriren al camp de concentració d'Auschwitz el 1943. En retornar a París el 1948 ocupà el lloc de bibliotecari a la ''Bibliothèque Nationale''. El 1955 fou nomenat director d'estudis històrics i filosòfics a l''École Practique des Hautes Études''.

Entre les seves obres, destaquen ''“Mahoma”'' (1961), ''“Islam i capitalisme”'' (1966), o ''“La fascinació de l'islam”'' (1980), entre d'altres, estudis materialistes de les condicions d'emergència de l'islam, les doctrines sorgides del pensament de Mahoma i les condicions socioeconòmiques de les societats musulmanes, També fou autor d'obres sobre Israel, a més de nombrosos treballs sobre cultura, religió o cuina del món àrab i musulmà. El 1993 publicà dues recopilacions d'articles, ''“De Pythagore à Lénine”'' i ''“L'islam, politique et croyance”'', i el 1998, un llibre d'entrevistes, ''Entre islam et Occident''. Proporcionat per Wikipedia