Daniel
(''Danii'el'', "Déu és el meu jutge")
| imatge = Даниил.jpg
| peu = Fresc de Miquel Àngel (Roma, Capella Sixtina)
| enaltiment = Profeta
| sepultura =
Susa (Iran)
| festivitat =
21 de juliol (occident); 17 de desembre (orient)
| venerat_a = Tota la cristiandat,
islam
| iconografia = Amb un rotlle, com a profeta; amb lleons als peus, jutjant Susanna
| data_canonitzacio = Antiga
}}
Daniel (, ‘Déu jutja’, ‘Déu és el meu jutge’; ;; ; ) és el personatge principal del
Llibre de Daniel. Segons la Bíblia hebrea, Daniel era un jove
jueu noble de
Jerusalem portat en captivitat per
Nabucodonosor II de
Babilònia, servint el rei i els seus successors amb lleialtat i habilitat fins a l'època del conqueridor
persa Cir, tot mantenint fidelitat al Déu d'Israel. Si bé els estudiosos conservadors sostenen que Daniel va existir i el seu llibre va ser escrit al segle VI aC, la majoria dels estudiosos estan d'acord que Daniel no és una figura històrica i que el llibre és una al·lusió críptica al regnat del Segle II aC
El rei hel·lenístic Antíoc IV Epífanes.
Sis ciutats reclamen la Tomba de Daniel, la més famosa és la de
Susa, al sud
de l'Iran, en un lloc conegut com Shush-e Daniyal. No és un profeta en el judaisme, però els rabins el consideraven el membre més distingit de la diàspora babilònica, insuperable en pietat i bones accions, ferm en la seva adhesió a la Llei tot i estar envoltat d'enemics que van buscar la seva ruïna, i durant els primers segles
després de Crist van escriure les nombroses llegendes que havien crescut al voltant del seu nom. Se'l considera un profeta en el cristianisme, i encara que no s'esmenta a l'Alcorà, les fonts musulmanes el descriuen com un profeta.
Proporcionat per Wikipedia
