Carl Appel

Carl Louis Ernst Appel fou un romanista alemany. Va fer la tesi doctoral sota la direcció d'Adolf Tobler i la va defensar el 1882 a la Universitat de Berlín. La tesi consistí en una edició de l'obra del trobador Peire Rogier.

Des de 1886 fou docent a la Universitat de Königsberg (actual Kaliningrad; aleshores a Prússia) i el 1892 obtingué una plaça de catedràtic a la Universitat de Breslau. Fou rector d'aquesta universitat el curs 1907-1908.

Appel va ser l'editor de nombrosos trobadors, en edicions que, tot i que han deixat de ser actuals, són clàsssiques. S'interessà també per la poesia italiana, amb publicacions sobre Petrarca. També completà el vuitè volum del ''Provenzalischem Supplementwörterbuch'' d'Emil Levy. També la ''Provenzalische Chrestomathie'' i la ''Provenzalische Lautlehre'' s'han convertit en clàssics de l'occitanística. Proporcionat per Wikipedia